Un ós, amb el qual es guanyava la vida un piamontés, la no molt ben apresa dansa, ballava amb els peus.
Volent fer de persona digué a una mona: "Què tal? Era perita la mona i respongué: "Molt malament".
"Jo crec" replicà l'ós "que em fas poc favor". "Doncs, què?, el meu aire no és gentil?, No faig el pas amb finor?"
Estava el porc present i digué: "Brau, bé va!, ballarí més excel.lent, no s'ha vist ni es veurà!"
Féu l'ós, en escoltar açò, els seus comptes allà i amb gest modest, hagué d'exclamar així:
"Quan em desaprovava la mona, vaig arribar a dubtar; però ja que el porc em lloa, molt malament haig de ballar".
Quarde per al seu regal aquesta sentència un autor: "Si el savi no aprova, malament! Però si el neci aplaudeix, pitjor!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada